Bar "piscina la Fàbrega". Carretera Castellterçol - Moià Km. 49
Els meus estius dels dotze als quinze anys alternava les activitats pròpies de l'edat amb la meva primera feina: ser cambrer del bar de "La Fàbrega", a mig camí entre Castellterçol i Moià. Havia sigut un molí, al costat del riu, amb una enorme bassa que s'havia remodelat per convertir-se amb una piscina publica. La mestressa, la tia Pà, una senyora gran d'edat indefinida que en contra del que es pugui pensar no tenia cap parentesc amb mi, se n'ocupava de l'entrada mentre jo feia les meves tasques de barman, és a dir, estar tot el dia banyant-me i prenent el sol, excepte en aquells moments en que una de les 20 a 40 persones que hi anaven diàriament em venien a buscar perquè els hi servis alguna cosa. Tots sis germans hi varem treballar (a la foto, la meva germana Núria en acció i jo d'aprenent)
El bar destacava per la seva simplicitat: tant sols s'hi oferia "xuxes", varietats Matutano i refrescs en un cubell ple de gels que no sempre aconseguien el seu objectiu. Qui retrauria però alguna queixa davant d'un nen de dotze anys?. De tant en tant, se servien porcions de pastis de iogurt que a la tia Pà se li acudia de fer, i que era anunciat per la megafonia general. Als clients que insistien més se'ls feia cafè. Llavors baixava a la cuina del molí per preparar una cafetera italiana que acostumava a arribar al client final tard i fred.
No hi havia cap tipus de vaixella, cap tipus de publicitat. La caixa, era una caixa metàl·lica de galetes Birba que cada matí omplíem amb
una mica de canvi que sempre es barrejava amb aquelles antigues monedes de 25 cèntims ja fora d'us.
Després de dinar, la tia Pà i jo anàvem a fer la migdiada al llit, interrompuda sovint per crits de "que hi ha algú?" de qui volia pagar per entrar o per demanar alguna cosa del bar. Mai vaig saber si d'altres ho feien sense avisar. A les 7, recollia el poc que hi havia i me n'anava a casa, a 4 Km, amb autoestop.
Aquest era el "meu bar", i jo m'hi sentia bé, darrera d'aquella barra, guanyant-me el primer sou setmanal.
Ara la piscina ja no funciona. Va ser tancada perquè no acomplia les condicions sanitàries i de seguretat necessàries actuals, tot i que la tia Pà tenia penjada la seva llicència de socorrista al costat del seu tan estimat papa Joan Pau II.
