.

BAR FAVORIT Nº 10: Flor
Bar Ramón, Comte Urgell amb Tamarit (ben bé al costat del mercat de Sant Antoni)

Hi ha un bar a Barcelona que no se sembla gens a la resta de bars de la ciutat. Sovint m´he preguntat si hi ha més com aquest i resulta que no els conec, o si realment és l´unic.
És un bar dels de sempre, dels d´abans, un bar de tapes i tele gran per a veure el futbol, però que per la nit es transforma en bar de nit. Tè una certa similitud amb el bar de Fredy, per dir alguna cosa.
Ja fa molts anys que gent que conec hi va, gairebé cada cap de setmana, jo vaig ser assidua durant més de dos anys, després com m´acostuma a passar, sóc un cul de mal seure, em vaig cansar.
És d´aquests bars que no cal quedar amb ningú abans, et presentes allà i et trobes la gent.
El David serveix les begudes, és un negoci familiar, suposso que són tots socis. El David és tot un personatge, no diria que és el nostre amic, és com aquests personatges de la nit que tothom coneix, però no és exactamnent amic de ningú, tipus el Callejo.
La gran virtut del David és que no sap sumar i no té cap intenció a aprendre, prenguis el que prenguis no s´ho apunta i al final et diu 6€.
Si li dius: tres canyes, un “carajillo” i dos cubates, es queda pensant uns segons i després diu: “6, no, 7€”. Tu li dius: “vinga David, que deu ser més” i li donas 8. Jo no he vist mai una cosa semblant, i vosaltres?.
Això fa que sigui la segona casa de borratxins, penjats, tarats... que seuen allà durant hores i hores fins que els fan fora. Ah, una altre cosa, el David només posa blues, no podia ser d´una altre manera, ideal per a ànimes nocturnes i tristes. De vegades posa música ben bona, sovint no se sent per que hi ha molt xivarri, però quan va quedant menys gent es pot gaudir una mica d´aquesta música.
El bar està decorat, en plan cutre amb dues guitarres elèctriques i fotos de bluesmen.
I jo crec que això és tot.
A que espereu per anar-hi, no us ho podeu perdre.