.

Aquestes pipes estan ràncies…puagh! No és una sola, no, que ja m’he ne menjat un grapat. La mala puça de la Xiri m’ha d’escoltar, que a les clientes de tota la vida cal tractar-les bé, collons. Està clar que a tots els cucurutxos de pipes hi ha una pipa rància, però també està la grossa, la pelada, el parotet i el tros de sal que sembla una pedreta. Bufff! Gggnnii! Després diuen de nosaltres! Tant que s’omplin la boca amb la decència i amb la moral. El que jo ven està en condicions. No enganyo ningú. Els meus diners em costa. A més, ara qué faré jo per llevar-me aquest mal gust de la boca? Qui s’ha de gitar amb mi amb aquest alé a rovell podrit que porto? La mare que la va parir! No li he de comprar res més a aquesta tia! Tindrà sort si no li trenco la cara!
Aviam si el Frederic, que diga… el Federico, em convida a un glopet de Gandesa i se’m passa aquest mal gust, redéu! Que si no, no hi haurà manera de ser carinyosa avui.